El Grup d'Experts en Turisme tanca els treballs per orientar la futura llei catalana del sector
L’òrgan assessor, constituït el juliol de 2025 i integrat per sis especialistes independents, presentarà a l’octubre el seu informe de conclusions al conseller d’Empresa i Treball
El Grup d’Experts en Turisme impulsat pel Govern de la Generalitat ha culminat la seva etapa de treball i diàleg amb un ampli consens sobre diverses qüestions considerades clau per a l’elaboració de la futura llei del turisme de Catalunya.
La propera fita serà la presentació de l’informe de cloenda al conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, prevista per al mes d’octubre. El document haurà de recollir les conclusions i recomanacions formulades pels experts després de més d’un any d’anàlisi del marc normatiu, la planificació territorial i els principals reptes del model turístic català.
Un grup constituït el juliol de 2025
El Govern va constituir formalment aquest grup assessor el 14 de juliol de 2025, amb l’encàrrec d’acompanyar la Direcció General de Turisme en dos projectes especialment rellevants: la preparació d’una nova llei de turisme i la definició de les bases d’un futur pla territorial sectorial.
L’actual marc legal té com a norma de referència la Llei 13/2002, de turisme de Catalunya. Tot i les modificacions introduïdes posteriorment, el Govern considera necessari adaptar-lo a una realitat turística que ha canviat profundament durant les darreres dues dècades.
El sector ha viscut transformacions vinculades a la digitalització, l’aparició de noves modalitats d’allotjament, la comercialització a través de plataformes, la sostenibilitat, l’impacte sobre el territori, la convivència amb la població resident, la mobilitat, el canvi climàtic i la necessitat de gestionar els fluxos de visitants.
Catalunya tampoc no disposa d’un pla territorial sectorial específic que ordeni l’activitat turística tenint en compte les particularitats de cada destinació. Una de les missions del grup ha estat contribuir a definir unes bases que permetin diferenciar les necessitats de Barcelona, el litoral, les zones rurals, els territoris d’interior i les destinacions de muntanya.
Sis perfils acadèmics i professionals independents
El Grup d’Experts en Turisme està format per sis especialistes procedents dels àmbits de la geografia, l’economia, el dret, la gestió pública i el turisme:
- Salvador Anton Clavé, doctor en Geografia i catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat Rovira i Virgili. La seva trajectòria acadèmica s’ha centrat en la planificació de destinacions, el desenvolupament territorial i l’anàlisi de les dinàmiques turístiques.
- Antoni Bernabé García, llicenciat en Dret i especialista en gestió, planificació i governança de destinacions turístiques.
- Amelia Díaz Álvarez, catedràtica del Departament d’Economia de la Universitat de Barcelona i directora de la Càtedra UB Planeta Formación y Universities d’Estudis sobre Educació Superior. Aporta coneixement en economia aplicada, planificació estratègica i governança institucional.
- Núria Galí Espelt, doctora per la Universitat de Girona, professora de la Facultat de Turisme i directora del Màster en Turisme Cultural. La seva activitat acadèmica està vinculada al turisme cultural, el comportament dels visitants i la gestió de destinacions.
- Judith Gifreu i Font, doctora en Dret i professora titular de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona. És especialista en urbanisme, ordenació territorial, règim local i polítiques públiques.
- Anna Torres Delgado, doctora en Geografia i professora del Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona. La seva recerca se centra en la sostenibilitat turística, el desenvolupament territorial i l’avaluació dels impactes de l’activitat turística.
Aquesta composició multidisciplinària ha permès abordar el turisme no únicament com una activitat econòmica, sinó també des de les perspectives territorial, social, ambiental, jurídica i de governança.
Els grans àmbits que haurà d’abordar la futura regulació
Encara no s’ha fet públic el contingut detallat de les conclusions. Per tant, caldrà esperar a la presentació de l’informe per conèixer l’abast real dels consensos anunciats i les propostes que finalment es traslladaran al Govern.
En el moment de constituir el grup es van identificar, però, alguns dels principals àmbits de treball:
- La regulació de l’oferta i de les diferents activitats turístiques.
- La capacitat de càrrega de municipis, destinacions i espais naturals.
- La convivència entre l’activitat turística i la població resident.
- Els impactes socials, econòmics i ambientals del turisme.
- La diversificació territorial i econòmica.
- La protecció del paisatge i dels recursos naturals.
- La sostenibilitat i l’adaptació al canvi climàtic.
- La governança i la coordinació entre administracions, territoris i agents privats.
- L’equilibri entre competitivitat empresarial, qualitat de l’oferta i benestar de la ciutadania.
L’objectiu declarat és avançar cap a un model turístic de més qualitat, sostenible, responsable i adaptat a les característiques de cada territori.
La FIHRT, present als espais de participació turística
Paral·lelament als treballs del grup d’experts, la FIHRT participa activament en els principals espais institucionals de debat i concertació sobre el futur del turisme a Catalunya.
La Federació forma part de la Taula de Turisme de Catalunya, on està representada per Àngel Díaz i té com a representant substituta Sílvia Culell.
La Taula de Turisme és un òrgan col·legiat de caràcter consultiu, de col·laboració i assessorament del departament competent en matèria turística. Entre les seves funcions hi ha cooperar en la definició i execució de les polítiques turístiques, formular propostes, facilitar la coordinació entre els agents públics i privats i analitzar qüestions estratègiques per al sector.
La seva reactivació ha permès recuperar un espai estable d’interlocució entre la Generalitat, les administracions territorials, les organitzacions empresarials, els agents sectorials i altres actors vinculats a l’activitat turística. Entre els assumptes abordats recentment hi ha la política lingüística aplicada al turisme, la coordinació entre turisme i comerç, el finançament empresarial i els protocols davant d’emergències que poden afectar visitants, empreses i destinacions.
La presència de la FIHRT permet traslladar a aquest espai la realitat de les petites i mitjanes empreses de l’hostaleria, la restauració, l’allotjament i les activitats turístiques, així com les necessitats específiques dels territoris de Barcelona, el Penedès, la Catalunya Central i les Terres de l’Ebre.
Participació en la Taula de Turisme Sostenible del diàleg social
La FIHRT també participa en la Taula de Turisme Sostenible a través del seu secretari general, Daniel Brasé, que hi intervé en representació de PIMEC en el marc del diàleg social.
Aquest espai compta amb la participació de les organitzacions sindicals més representatives, Foment del Treball i PIMEC, juntament amb la Direcció General de Turisme i l’Agència Catalana de Turisme.
La composició de la Taula permet abordar la sostenibilitat turística des d’una perspectiva àmplia, que no es limita als aspectes ambientals. També incorpora la sostenibilitat econòmica i social, la qualitat de l’ocupació, la formació i captació de talent, la competitivitat de les empreses, l’equilibri territorial i la convivència entre l’activitat turística i les comunitats receptores.
La participació de PIMEC és especialment rellevant per garantir que les polítiques de transformació del model turístic tinguin en compte la realitat de les microempreses, les petites i mitjanes empreses i les persones autònomes, que constitueixen la major part del teixit empresarial del sector.
Mitjançant aquesta representació, la FIHRT pot aportar el coneixement directe de les empreses d’hostaleria, restauració i turisme i defensar que les noves exigències ambientals, socials o administratives siguin viables, proporcionades i acompanyades dels recursos necessaris per facilitar-ne l’aplicació.
Dos canals complementaris de representació
La participació de la FIHRT en aquests dos espais permet intervenir des de perspectives complementàries.
D’una banda, la Taula de Turisme de Catalunya actua com a gran espai d’interlocució i assessorament sobre les polítiques turístiques del país. De l’altra, la Taula de Turisme Sostenible incorpora la visió pròpia del diàleg social, amb participació de les organitzacions empresarials, sindicals i de l’Administració turística.
Aquests canals seran especialment importants quan es conegui l’informe del Grup d’Experts i comenci la fase posterior de definició normativa. Les recomanacions tècniques hauran de ser contrastades amb el sector, els agents socials, les administracions territorials i les empreses que hauran d’aplicar el futur marc regulador.
L’informe serà un punt de partida
L’informe dels experts tindrà caràcter assessor i no equivaldrà, per si mateix, a un projecte de llei. Les seves conclusions hauran de servir de base tècnica per orientar el treball posterior del Govern i l’elaboració de la proposta normativa.
Per a la FIHRT, la futura llei representa una oportunitat per actualitzar la regulació, simplificar procediments, millorar la coordinació administrativa i reconèixer la diversitat turística del país.
El procés haurà de tenir especialment en compte la realitat de les petites i mitjanes empreses de l’allotjament, la restauració i les activitats turístiques, així com les diferències entre territoris amb nivells molt desiguals de desenvolupament, estacionalitat i pressió turística.
La presentació de l’informe prevista per a l’octubre permetrà conèixer fins a quin punt aquestes realitats han quedat incorporades a les recomanacions i marcarà l’inici d’una nova fase en la construcció del futur marc turístic català.
