La FIHRT rebutja la prohibició general de fumar a les terrasses i reclama diàleg, proporcionalitat i seguretat jurídica
L’aprovació del Projecte de llei pel Consell de Ministres no comporta l’entrada en vigor immediata de la prohibició: el text inicia ara la tramitació a les Corts Generals i encara pot ser modificat
La Federació Intercomarcal d’Hostaleria, Restauració i Turisme FIHRT, manifesta la seva disconformitat amb la prohibició general de fumar a les terrasses de bars, restaurants i altres establiments de restauració prevista en el Projecte de llei aprovat pel Consell de Ministres.
La FIHRT comparteix els objectius de protecció de la salut pública, de prevenció del tabaquisme i de protecció dels menors, però considera que una mesura d’aquest abast no es pot adoptar sense una avaluació rigorosa de les seves conseqüències pràctiques, econòmiques i territorials, ni sense escoltar les organitzacions representatives de les petites empreses, les microempreses i els treballadors autònoms que hauran d’aplicar-la.
La prohibició podria traslladar el consum de tabac a les immediacions dels establiments, generar nous problemes de convivència i residus a la via pública i atribuir al personal d’hostaleria funcions de vigilància que no li corresponen. També adverteix del possible impacte sobre l’activitat empresarial, la competitivitat turística i l’experiència dels clients.
La prohibició encara no és vigent
Des del punt de vista jurídic, cal precisar que el Consell de Ministres no ha aprovat una prohibició directament aplicable, sinó el Projecte de llei de modificació de la Llei 28/2005, de mesures sanitàries davant el tabaquisme.
El text serà remès a les Corts Generals perquè comenci la tramitació parlamentària. Per tant, haurà de passar pel Congrés dels Diputats i el Senat, on els grups parlamentaris podran presentar esmenes, modificar-ne el contingut, introduir disposicions transitòries o, eventualment, rebutjar-lo. Només després de l’aprovació definitiva, la sanció, la promulgació i la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat es convertirà en una norma vigent.
Segons el text impulsat pel Govern, la llei entraria en vigor als vint dies de la seva publicació al BOE, amb un termini addicional de dos mesos per adaptar la senyalització dels espais afectats. En conseqüència:
Actualment no està prohibit fumar a totes les terrasses de Catalunya.
Fins que no finalitzi la tramitació parlamentària i entri en vigor la reforma, continua aplicant-se la legislació actual.
Quina és avui la normativa aplicable a Catalunya?
La normativa vigent permet fumar als espais realment oberts de les terrasses. En l’àmbit de l’hostaleria, la Llei 28/2005 considera espai a l’aire lliure aquell que no està cobert o que, tot i estar cobert, està envoltat lateralment per un màxim de dues parets, murs o paraments. Si la terrassa coberta presenta tres o més tancaments laterals, té la consideració d’espai tancat i no s’hi pot fumar.
La Generalitat recull el mateix criteri en la informació oficial de Canal Salut: als bars i restaurants està prohibit fumar en tots els espais tancats, mentre que es permet als espais exteriors no coberts o coberts amb un màxim de dues parets laterals.
Això significa que la futura reforma no es limita a aclarir la regulació de les terrasses tancades o semitancades, que ja estan subjectes a restriccions, sinó que pretén estendre la prohibició a totes les terrasses, incloses les completament obertes.
Una proposta que a Catalunya ja ve de lluny
La prohibició de fumar a les terrasses no és un debat nou a Catalunya. El setembre de 2022, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va anunciar que el Departament treballava en una normativa catalana destinada a ampliar els espais sense fum a les terrasses de restauració, les marquesines d’autobús i els accessos als centres educatius i sanitaris. En aquell moment es va arribar a anunciar que el text es podria enviar al Govern en poques setmanes i tramitar-se posteriorment al Parlament.
Després del canvi al capdavant del Departament, el conseller Manel Balcells va mantenir la proposta i va situar inicialment l’objectiu d’aplicar-la durant el 2023.
La previsió, però, no es va materialitzar. A finals de 2023, el Govern va tornar a recuperar el projecte i Balcells va expressar la voluntat que la prohibició pogués ser efectiva durant el 2024. Tampoc aleshores no es va arribar a aprovar una llei catalana que establís la prohibició general de fumar a les terrasses.
El debat va continuar durant la legislatura següent. El setembre de 2024, en seu parlamentària, la consellera de Salut es va referir a la posició europea favorable a ampliar els espais lliures de fum. Posteriorment, el secretari de Salut Pública, Esteve Fernández, va defensar públicament la inclusió de les terrasses, els parcs urbans i naturals i les parades d’autobús en la nova regulació estatal.
Per tant, entre 2022 i 2024 van existir anuncis, treballs preparatoris i voluntat política per promoure una regulació catalana, però no es va completar la tramitació d’una llei autonòmica que prohibís fumar de manera general a les terrasses. La iniciativa que ara pot modificar efectivament el règim aplicable a tot Catalunya és el Projecte de llei estatal aprovat pel Consell de Ministres.
Una reforma estatal que també serà aplicable a Catalunya
L’Estat té competència sobre les bases i la coordinació general de la sanitat, d’acord amb l’article 149.1.16 de la Constitució. La Generalitat disposa, al seu torn, de competències en matèria de sanitat i salut pública en els termes establerts per l’article 162 de l’Estatut d’autonomia.
La mateixa Llei 28/2005 permet que les comunitats autònomes defineixin altres llocs o espais en els quals estigui prohibit fumar. Això explica que Catalunya hagués estudiat una regulació pròpia més restrictiva. Tanmateix, si les Corts Generals aproven la reforma estatal en els termes plantejats, la prohibició general a les terrasses s’aplicarà directament a Catalunya com a part del nou marc bàsic estatal.
A partir d’aquell moment, la Generalitat i els ajuntaments hauran d’exercir les seves competències d’execució, inspecció, disciplina i ordenació de l’espai públic d’acord amb la nova legislació.
Les platges catalanes: una situació diferenciada
En el cas de les platges, Catalunya ja ha avançat parcialment a través d’ordenances municipals. Diversos municipis han declarat platges sense fum per raons sanitàries, ambientals i de neteja, especialment per evitar l’impacte de les burilles.
L’any 2025, una vintena de municipis catalans ja havien restringit el consum de tabac en prop de vuitanta platges. Barcelona, per exemple, disposa d’una prohibició a totes les seves platges municipals, mentre que altres municipis costaners han impulsat regulacions pròpies o es trobaven en procés d’aprovar-les.
Aquestes ordenances municipals continuen sent aplicables en els seus respectius àmbits. El Projecte de llei estatal, però, pretén establir una prohibició general a les platges marítimes i fluvials, de manera que deixaria de dependre exclusivament de la decisió de cada ajuntament.
La FIHRT reclama una regulació aplicable i no una transferència de responsabilitats
La FIHRT considera indispensable que la tramitació parlamentària analitzi amb detall com s’hauria d’aplicar la prohibició, especialment pel que fa a:
- La delimitació exacta entre la terrassa i la via pública.
- La responsabilitat de l’establiment davant conductes produïdes fora de l’espai autoritzat.
- Les funcions que es podrien exigir als treballadors.
- El règim d’inspecció i sanció.
- La senyalització obligatòria i els costos d’adaptació.
- La situació dels espais compartits, les terrasses de places, els porxos i les zones comercials.
- La gestió de les burilles i les concentracions de fumadors als accessos.
- L’impacte diferenciat sobre establiments urbans, rurals, costaners i turístics.
No es pot convertir el titular d’un bar o restaurant en responsable de controlar comportaments que tenen lloc a la via pública ni obligar els treballadors a afrontar conflictes amb els clients sense protocols clars, cobertura normativa i intervenció efectiva de les administracions competents.
La FIHRT també considera que cal diferenciar entre l’obligació de l’establiment de no permetre fumar dins la terrassa i la potestat sancionadora davant la persona que incompleix la norma. La futura llei hauria d’evitar qualsevol sistema que traslladés automàticament la responsabilitat al restaurador, especialment quan l’empresa hagi informat correctament, disposi de la senyalització exigida i hagi requerit el cessament de la conducta.
Diàleg amb el sector abans de l’aprovació definitiva
Catalunya compta amb una realitat empresarial formada principalment per autònoms, microempreses i petites empreses, amb terrasses sotmeses a ordenances municipals molt diverses. Una regulació estatal uniforme pot aportar claredat, però només si va acompanyada de criteris interpretatius inequívocs, una transició raonable i una distribució justa de responsabilitats.
La FIHRT demana que, durant la tramitació parlamentària, es doni audiència efectiva a les organitzacions empresarials representatives del sector i que s’elabori una memòria d’impacte específica sobre l’hostaleria i el turisme.
La Federació defensa que les polítiques de salut pública han de combinar prevenció, sensibilització, informació, suport a l’abandonament del tabaquisme i regulacions proporcionades. La protecció de la salut és un objectiu legítim i compartit, però la seva execució no pot descansar exclusivament sobre els establiments ni sobre els treballadors de l’hostaleria.
Barcelona, 21 de juliol de 2026
