• 12 Maig 2026

El 23è Congrés Horeca d'AECOC, celebrat a Madrid els dies 12 i 13 de maig de 2026, ha tornat a ser el punt de referència de la restauració i l'hostaleria a Espanya, reunint més de 500 professionals del sector — directius, empresaris i emprenedors de tota la cadena de valor de l'hostaleria. La FIHRT hi va participar com a membre d'Hostelería de España.

Sota el lema 'Captant oportunitats', l'edició d'enguany ha posat el focus en com el sector pot aprofitar les tendències de present per generar valor i preparar-se per als reptes que definiran la hostaleria del futur.

En paral·lel al congrés, Hostelería de España va celebrar la seva Assemblea General, que va comptar amb la presència del ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, i de la secretaria d'Estat de Turisme, Rosario Sánchez Grau, evidenciant el pes institucional de l'encontre.

El president d'AECOC, Ignacio González, va obrir el congrés posant en relleu la paradoxa que viu el sector: malgrat el bon comportament dels macroagressats turístics i l'increment del turisme, la rendibilitat real dels establiments continua sent un repte de primer ordre, degut a la pressió dels costos operatius.

Les dades presentades reflecteixen aquesta dualitat: en els dos primers mesos de 2026, els ingressos del sector van créixer un 3,5% interanual, el mateix ritme que a principis de 2025. No obstant, descomptant l'efecte dels preus, el volum real d'activitat va retrocedir un 1%, evidenciant la divergència entre la xifra nominal i la realitat operativa.

En positiu, la hostaleria va registrar durant la Setmana Santa un rècord de contractacions i un increment del 6,3% en la despesa mitjana del turista, mostrant la vitalitat d'un sector que continua essent motor de creació d'ocupació. Concretament, en els quatre primers mesos del 2026 el sector va assolir una mitjana d'1,80 milions de treballadors, el major registre històric per a aquest període.

Ignacio González, president d'AECOC

González va posar en relleu la contradicció entre el bon comportament de la macroeconomia turística i les dificultats reals que viu la restauració en el dia a dia. Va subratllar la necessitat que les empreses del sector captinguin les oportunitats del present i traslladin la seva capacitat d'innovació a models de negoci més resilients.

José Luis Álvarez Almeida, president d'Hostelería de España

En el marc de l'Assemblea General, el president d'Hostelería de España va analitzar una situació de creixement més moderat al 2026, condicionat per un consum més prudent i la incertesa econòmica i geopolítica. Va identificar els principals factors que limiten la competitivitat del sector:

• Increment de costos i pèrdua de rendibilitat de les empreses.
• Augment de la fiscalitat i excés de burocràcia.
• L'absentisme laboral com a condicionant de l'activitat quotidiana.
• La dificultat per trobar i retenir talent qualificat.
• Canvis en els hàbits de consum, especialment entre les noves generacions.

Almeida va posar en valor el paper vertebrador de la hostaleria per a l'economia nacional, destacant que el turista gastronòmic gasta un 20% més que d'altres visitants i és un viatger més desestacionalitzat, cosa que aporta un valor diferencial en la Marca Espanya.

José Manuel García-Margallo, exministre d'Afers Exteriors d'Espanya

García-Margallo, una de les figures de referència en política exterior espanyola i col·laborador habitual dels congressos d'AECOC, va oferir la seva ponència sobre el context geopolític internacional i el seu impacte en el sector empresarial. Des de la seva perspectiva, l'ordre internacional establert arran de la Segona Guerra Mundial —basat en normes multilaterals, lliure comerç i valors democràtics— travessa una crisi profunda, amb efectes directes sobre la competitivitat de les empreses europees.

L'exministre va alertar que el món actual és multipolar i fragmentat, dominat per la competència entre els EUA i la Xina, amb una Europa que ha d'avançar cap a una major autonomia estratègica si vol evitar la irrelevància. Va subratllat que els grans reptes de la propera dècada —canvi climàtic, envelliment de la població, preus de l'energia i competència tecnològica— afectaran directament les condicions en què operen les empreses del sector, incloent-hi la hostaleria. La seva crida a defendre el lliure comerç i frenar el proteccionisme va connectar directament amb els reptes de competitivitat que el sector horeca plantejava al llarg del congrés.

Mariona Gaspà, responsable de Foodservice Knowledge d'AECOC

Gaspà va presentar les dades més recents sobre l'evolució dels hàbits de consum alimentari, centrant la seva anàlisi en el concepte de foodvenience —la confluència entre conveniència, benestar i accessibilitat— com a tendència dominant que remodela el sector.

Un dels eixos centrals del congrés ha estat l'evolució dels patrons de consum alimentari. Segons els experts, el consumidor actual ja no organitza la seva alimentació seguint canals tradicionals (restaurant, llar, supermercat), sinó en funció del moment i les necessitats concretes de cada situació. En aquest nou escenari:

• Les opcions preparades o llestes per consumir guanyen protagonisme.
• La immediatesa i la comoditat es consoliden com a factors clau en la decisió de compra.
• Es redueix el temps dedicat a cuinar a casa, el que obre noves oportunitats per als operadors de restauració.
• Les noves generacions busquen conceptes més saludables i experiències diferenciades.

El congrés va identificar noves oportunitats de creixement lligades a tendències emergents com el 'tardeo' i l'aperitiu — moments de consum que s'expandeixen i generen nous models de negoci — i la reducció del temps dedicat a cuinar, fenòmens que transformen els patrons de demanda i obren vies de creixement per als operadors que sàpiguen adaptar-s'hi.

El 23è Congrés Horeca d'AECOC ha confirmat que la hostaleria afronta un moment de bifurcació: les dades macro continuen sent positives —rècords d'ocupació, increment de la despesa turística— però la rendibilitat real de molts establiments queda compromesa per la pressió dels costos i els canvis en la demanda.

La participació de la FIHRT ha permès ser present en el debat central del sector a nivell estatal i contribuir a la definició dels eixos d'actuació per a la propera temporada. Els missatges clau del congrés que orienten l'agenda del sector per als propers mesos són:

• Cal millorar la competitivitat mitjançant la reducció de la pressió fiscal i burocràtica.
• La innovació i l'adaptació als nous hàbits de consum (foodvenience) és una necessitat estratègica, no opcional.
• El context geopolític i l'entorn macroeconòmic global afecten directament les condicions de negoci del sector.
• Les tendències emergents (tardeo, aperitiu, consum saludable) representen oportunitats reals de creixement per als operadors que s'hi posicionin.