Hostelería de España veu competència deslleial en els “mercaurants”, els supermercats amb plats “llestos per menjar”
El president de Hostelería de España, José Luis Álvarez Almeida, va aprofitar la celebració de l'Assemblea General de la patronal a Madrid per denunciar el creixement de les seccions de menjar preparat de les grans cadenes de distribució. Ho va fer davant del ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, advertint del que va qualificar com un "desdibujamiento de los canales" i una amenaça directa per a la identitat i autenticitat de l'oferta hostalera.
Álvarez Almeida va reclamar al ministre que les seccions de plats preparats dels supermercats compleixin les mateixes normes i estiguin subjectes a les mateixes condicions legals, administratives i fiscals que el canal Horeca (hotels, restaurants i cafeteries). Segons la patronal, les grans superfícies no tenen les mateixes obligacions fiscals, laborals ni regulatòries que un bar tradicional, però competeixen per les mateixes ocasions de consum.
El dirigent va criticar especialment el model impulsat per algunes cadenes de distribució, que han habilitat espais amb taules i cadires dins dels establiments perquè els clients puguin consumir-hi els aliments acabats de preparar. "Ara tenim benzineres, botigues, hipermercats o supermercats que volen ser bars. Això és competència deslleial", va afirmar durant el seu discurs.
Un negoci en expansió imparable
La polèmica arriba en un moment d'expansió sense precedents del negoci del menjar preparat als supermercats. Les seccions de consum in situ de les principals cadenes mouen ara prop de mil milions d'euros, una xifra que es multiplica per tres si s'hi inclouen els plats preparats envasats. La categoria de menjar preparat va créixer un 8,9% el 2025, molt per sobre del +5,3% del gran consum en general, amb una distribució moderna cada cop més concentrada en els grans operadors.
Algunes d'aquestes cadenes ja tenen la secció de menjar preparat operativa a la pràctica totalitat de la seva xarxa comercial, amb plans d'expansió que s'estenen fins al 2033. Els responsables d'aquestes empreses han anunciat públicament la voluntat de posar cadires i taules a totes les seves botigues.
Quant a l'impacte social del fenomen, al setembre passat Worldpanel by Numerator estimava que en l'últim any 6,9 milions de persones havien comprat aliments en supermercats per consumir-los fora de la llar, dels quals 1,3 milions ho van fer a la pròpia botiga, una xifra que duplica la de l'any anterior.
El menú del dia, en el punt de mira
Des de la restauració alerten que aquests nous formats estan afectant especialment el tradicional "menú del dia". Un treballador que abans anava al menú del dia —institucionalitzat a Espanya fa 61 anys— ara pot comprar menjar preparat al supermercat per menys diners i amb una comoditat similar. La patronal insisteix que el problema no és la competència comercial en si mateixa, sinó la desigualtat de condicions: bars i restaurants han d'assumir llicències, inspeccions i costos fiscals que les grans superfícies no suporten de la mateixa manera.
Cal assenyalar, però, que la relació entre ambdós sectors no sempre ha estat d'enfrontament. Algunes d'aquestes cadenes van signar acords de col·laboració amb la pròpia patronal hostalera fa uns anys, la qual cosa posa de manifest la complexitat d'un conflicte que ha esclatat arran del ràpid creixement de l'oferta de consum in situ.
